T’estimo fins on arriben
els estels del cel del Montsec

Ma Alba

ÀNANA

PLAYBACK

LLETRA

Hem gaudit tots els paisatges, de mar i de muntanya,
Hem vist aurores boreals i ens ha despertat el cant dels ocells.

És inevitable estimar-te
vull seguir al teu costat fent nous projectes, nous camins
vull contagiar-me sempre del teu riure alegre

Tornarem a dormir al riu,
cercarem l’ós, ens tocarà el sol a la cara.
En les adversitats hi trobarem sempre una abraçada.
Ens explicaràs històries i riurem
i en l’amor que ens uneix ens fondrem.
I cada nou dia, el rebrem alegres!

T’agrada recórrer cels, mars, selves i barrancs
estimes molt a tots els teus i a també a tots els animals

És inevitable estimar-te
per com ets, pel que transmets, per la teva ànima vital
I sé que aconseguiràs tot el que et proposis

Tornarem a dormir al riu,
cercarem l’ós, ens tocarà el sol a la cara.
En les adversitats hi trobarem sempre una abraçada.
Ens explicaràs històries i riurem
i en l’amor que ens uneix ens fondrem.
I cada nou dia, el rebrem alegres!

La llegenda

Hi ha una llegenda sobre una tribu africana que explica que a cada nadó que neix se l’obsequia amb una cançó.
Tothom se l’aprèn i li canten per donar-li la benvinguda al món.

A mesura que l’infant va creixent, en moments importants de la seva vida, li canten la seva cançó. Si en algun moment es perd o transita per moments difícils, també li canten.

En aquesta tribu creuen que la manera de corregir un comportament inadequat no és el càstig, sinó l’amor i la recuperació de la identitat.

Quan una persona escolta la seva cançó reconeix si està vibrant o no en la seva pròpia freqüència, pot recuperar el seu propòsit de vida i connectar amb la seva essència.

Tenir una cançó és un regal molt especial que t’acompanya tota la vida.