Ànana

Anna Eixea

A la meva valencianeta, la sort de la meva vida.

ÀNANA

00:00
00:00

PLAYBACK

00:00
00:00

ANNA

Ella, valencianeta de renom
va ser la meva gran sort
que vingués al Joan Montllor
vaig tenir una mala entrada
una broma desafortunada
tot i així vas intuir
que podria ser el destí
fer plegats el camí

Anna, per mi ets un raig de llum
alegria i il·lusió
amb tu sento que ho tinc tot

Anna, sensible i generosa
madura i carinyosa
vull una vida al teu costat

I em vas agafar la cara
amb les teves dues mans
i em vas fer dos petons
que van despertar il·lusions
unes llàgrimes ens van unir
d’una manera especial
i vas conèixer la Lluna
tot amb tu és un regal

Anna, per mi ets un raig de llum
alegria i il·lusió
amb tu sento que ho tinc tot

Anna, sensible i generosa
madura i carinyosa
vull una vida al teu costat

La llegenda

Hi ha una llegenda sobre una tribu africana que explica que a cada nadó que neix se l’obsequia amb una cançó.
Tothom se l’aprèn i li canten per donar-li la benvinguda al món.

A mesura que l’infant va creixent, en moments importants de la seva vida, li canten la seva cançó. Si en algun moment es perd o transita per moments difícils, també li canten.

En aquesta tribu creuen que la manera de corregir un comportament inadequat no és el càstig, sinó l’amor i la recuperació de la identitat.

Quan una persona escolta la seva cançó reconeix si està vibrant o no en la seva pròpia freqüència, pot recuperar el seu propòsit de vida i connectar amb la seva essència.

Tenir una cançó és un regal molt especial que t’acompanya tota la vida.